L’obra recent d’Arranz-Bravo a l’Espai Cendrós

Imatge cortesia de l’artista

El dissabte tretze de juliol, el pintor Eduard Arranz-Bravo inaugura una nova exposició individual a l’Espai Cendrós de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta mostra és la primera que l’artista barceloní fa al principat fora de la seva fundació a l’Hospitalet de Llobregat després de la que va realitzar l’estiu de 2018 a Castell d’Aro. 

Arranz-Bravo és un artista que, tot i el seu pes innegable dins la història de l’art català (sobradament sonats són el cas de la fàbrica Tipel o les performances de Cadaqués, a més del seu corpus pictòric), exposa poc a Catalunya. Més enllà de les exposicions que regularment porta a terme a la seva Fundació, molt coneguda també per la seva tasca de promoció de nous artistes i comissaris, Eduard Arranz-Bravo fa anys realitza més exposicions fronteres enllà que no pas al nostre territori. Això s’explica principalment per la procedència dels seus col·leccionistes, localitzats principalment als Estats Units i a la Xina. La principal conseqüència d’aquest fet és que l’obra més recent del pintor català marxa quasi directament cap a grans galeries foranes, de manera que al principat es fa difícil seguir “en directe” la trajectòria artística d’Arranz-Bravo. 

A l’exposició de l’Espai Cendrós, el creador català hi porta obra pictòrica molt recent, exposant teles -i també alguns papers- de 2017, 2018 i 2019. Tanmateix és sobradament conegut que Arranz-Bravo porta el seu art més enllà de la pintura; aquestes obres són acompanyades a l’exposició per tres escultures en bronze, tècnica que també ha marcat la trajectòria de l’artista, destacant les seves contribucions en obra pública a ciutats com L’Hospitalet de Llobregat. 

Eduard Arranz-Bravo sempre ha estat un artista de poques paraules. Tanmateix, el 2018, amb motiu de l’exposició que va realitzar a Castell d’Aro, reflexionava en una conversa amb el també artista i galerista impulsor de Bombon Projects Bernat Daviu sobre el seu art i la manera d’encarar-lo: “el meu sistema de comunicació no és verbal, és visual. Mai m’he capficat en voler justificar la meva obra. Per això he tingut grans problemes de connexió, perquè no he ajudat en un cert sentit. […] Amb visió i amb alegria, la mateixa alegria que tinc jo pintant, l’hauria de tenir l’espectador mirant. I aquest miracle es produeix molt poques vegades. […] Aquesta necessitat de comunicació que jo tinc, de comunicar-me amb la gent, amb el món i el que m’envolta a través del meu treball, de la meva pintura. […] Sóc jo i tot el que m’envolta.” 

L’Espai Cendrós ofereix la possibilitat d’endinsar-se en la darrera etapa creativa d’un dels artistes catalans en actiu més rellevants de la segona meitat del segle XX i primeres dècades del XXI. A les peces exposades, Arranz-Bravo hi empra un llenguatge visual reconeixible, basat en els seus característics contrastos cromàtics potents i formes capritxoses, sovint trufades de filigranes subtils, que afegeixen profunditat al llenç. Una pintura directa i impactant que recerca la comunicació amb l’espectador, sense intermediaris.

Article publicat a Bonart. Agost 2019

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.